04 noviembre 2007

Amb nosaltres per sempre

Avui diumenge dia 4 de novembre ha aparegut a la xarxa un petit blog, petit de moment, però que pot anar creixent amb el temps si entre tots l´anem enriquint amb documents, fotos, videos, etc. Podeu enviar-ho a kittylamusa@hotmail.com
En breu tindrem més material per penjar, gràcies per la vostra visita i fins aviat.

21 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola a tothom. Em fa il.lusió estrenar els comentaris. Anyoro molt a la Cris, i veure aquest blog m'ha alegrat, i de ben segur ens ajudarà a tots.
Una abraçada

raquel

Anónimo dijo...

Está siempre en nuestros corazones sin duda y muchos más de los que siquiera ella era capaz de imaginar, pero que ahora seguramente puede VER. Desde ese lugar donde siempre está así lo creo y necesito creerlo.
Gracias a los que habéis tenido la idea es preciosa.
Esther F.

Anónimo dijo...

Todos los del ATARAXIA la recordamos con amor y magia.
Que bonito saber lo hermoso que puede ser la amistad y el amor.
Un abrazo a todos los que participais en este maravilloso recuerdo.
Ataraxia

Anónimo dijo...

Us felicito i agraeixo a tots els que heu tingut aquesta bonica idea. Aquesta iniciativa ens pot ajudar a omplir-nos de records de la Cristina.
Gràcies

ISA dijo...

Estic d'acord amb tots els que em precedeixen en els comentaris:
-Felicitats a tots els que han ideat aquest raconet! És el mínim que es mereix la Cristina, de part de tots nosaltres, i és una manera de seguir sentint-la ben aprop.

M'agradaria incloure, com a paraules de suport a tots els que la coneixíem, unes quantes línies, del que jo considero mestre de les paraules.

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.

Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha ni veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.

Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara,
tal com faria la Cristina, i com voldria ella, que féssim tots nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Anónimo dijo...

Hola a tots. No sé molt be què dir. De fet tinc massa coses a dir però ara només agraeixo a qui ha tingut aquesta idea perque apart dels meus records podré veure els dels demés. Es una iniciativa fantastica. T'estimo Kitina. Petons a tots.

Anónimo dijo...

M'agradaria recordar aquestes paraules que ja vam sentir:

"Puedes llorar porque se ha ido o puedes sonreír porque ha vivido; puedes cerrar los ojos y rezar para que vuelva o puedes abrirlos y ver todo lo que ha dejado; tu corazón puede estar vacío porque no la puedes ver o puede estar lleno del amor que compartísteis.
Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el vacío o dar la espalda o puedes hacer lo que a ella le gustaría: SONREÍR, ABRIR LOS OJOS, AMAR Y SEGUIR"

Laura M.

Anónimo dijo...

Para mi, la mejor manera de tener presente a Cristina, es recordando lo mejor de ella.

Es una cosa insignificante, pero siempre que nos veiamos, me regalaba una gran sonrisa.

Parece fácil, pero ese pequeño gesto, a veces, es más difícil de realizar de lo que imaginamos.

Pero no para Cristina, que derrochaba simpatía y naturalidad por todos los poros de su piel.

Ojala todos regalaramos sonrisas como ella sabía hacer, el mundo sería mucho mejor.

Xevi

Anónimo dijo...

ETS I SERAS una valenta per a sempre Cristineta!!!
Un exemple digne, un pessic al cor , un record: UN pastis , cumple Silvia i la teva CARETA darrera una espelma.......Aixi vui recordar-te.

Ets la germaneta de la meva Rakeleta. T,estimo.
Carme

Anónimo dijo...

Turlington...hace 28 años encontré a una niña de la cual no me he separado aún y espero que la vida nos una siempre...ella aparte de una amistad me entregó a la vez una segunda família y a esa hermana pequeña que siempre deseé y que en tí encontré!
Hermanita...así nos llamamos, verdad? y hablo en presente porque para mí no eres un recuerdo, ahora eres LUZ, y "estas" porque nadie deja ni dejará de pensar en tí...
te quiero con el alma PEKE!
soy tu pesada favorita verdad??
gracias por darnos esta gran lección de valentia, de amor y de lucha!
te envió un ACHUCHÓN enorme...VIVES EN MÍ!

Anónimo dijo...

Pero que prima mas guapa tengo!

Desde pequeña siempre quise parecerme a ti, recuerdo que intentaba escuchar la misma música que tu y vestir similar. Pero ahora mas que nunca desearia parecerme a ti, como todos dicen, nos ha dado una tremenda leccion.

Un abrazo enorme!


Os felicito por esta gran idea ;-)

Patritron

Anónimo dijo...

Sempre el cor, guapisssima..
Desde petita que et conec, ia ra tinc 13 anys, i la vritat nose que dir..
El món va perdre una gran persona, pero tmabé una grandissima CRISTINA..
No set oblidará MAI,MAI,MAI!!!

Anónimo dijo...

Aquí estamos recordándote, estás siempre entre nosotros....Nos has dejado cojos, pero seguiremos caminando tal y como a ti te hubiera gustado, por ti lo haremos

tus primos y primas

Anónimo dijo...

hola, sóc la Zulema, la cosina gran de la Cris. Us felicito per la feina tan maca que heu fet.Sé que des d'on és ella ara n'està molt contenta i feliç de saber quanta gent que l'estima i parlo en present perquè per a mi ella ens cuida i ens vetlla dia a dia i em fa sentir bé, m'omple una mica més aquest buit que m'ha deixat com a persona i com a cosina, que com a la resta de la meva familia,i personalment que l'he viscut des de que va néixer , per a nosaltres sempre serà la nostra Titi.




Zulema.

Anónimo dijo...

solo con pensar en ti me emociono, tan lejos y tan cerca a la vez.un besazo cris,y abrazos para los que la recordamos con todo cariño. Tu primo israel.

arecnis dijo...

sabes peke...hoy 21 de febrero, cumple de Raquel, le he devuelto a ella lo que tu me hiciste el día de mi 31 cumpleaños, nunca olvidaré que eras tu la que estabas detrás de mis velas, sólo te ví a tí hermanita...y sabes bien que mi casa estaba llena de gente.
te tengo presente a cada momento y en cada cosa que vivimos estas presente, tu y mi querida yaya, que de bien seguro sé que ya os habéis encontrado.
te quierooooooooooo TURLINGTON
silvia

Anónimo dijo...

siempre contigo y un especial abrazo a sus padres y hermana. fuerzas y cariño.

Anónimo dijo...

NO HAY UN SÓLO DIA QUE NO ME ACUERDE DE TÍ! ESTAS "EN" NOSOTROS, ESTAS EN MI CORAZÓN!
TE QUIERO TURLINGTON
ARECNIS

Anónimo dijo...

te quiero muchísimo turlington! cuido de ellos!!!!!

Anónimo dijo...

te quiero mucho y te echo de menos turlington!

anna dijo...

Salut mon amour! Ta trobo molt a faltar, sé que ara tens una nova companya de viatges, ma mare i tu deveu estar revolucionant la dimensio en la que us trobeu. Quin parell d'elements!! Us estimo molt i us estimaré sempre, guapes!!